serious games

El videojoc educatiu que he escollit és el "Guardianes del clima", un serious game sobre el canvi climàtic.
De què va?
Del que es tracta és de convertir-te en Guardià del Clima i ajudar a frenar l'avanç del canvi climàtic.
Com?
Per una banda hi ha els protectors de Gaia i per l'altra els Titans que amenacen el planeta.

Aquest projecte l'ha realitzat UNAF dins de la "Campanya de Sensibilització per Nens, Adolescents i Famílies: Jugant per el Clima" amb la Subvenció del Ministeri de Medi Ambient.
Són molt interessants també totes les informacions que afegeix el web per tal de complementar el tema del clima, el canvi climàtic, així com també els efectes i acords internacionals. També adjunta l'opció d'un diccionari, blogs i fòrums que parlen del tema.

Aquests jocs estan dissenyats per educar al públic sobre els seus drets i obligacions com a ciutadants, per fomentar els comportaments cívics i les normes de convivència.

Per jugar en aquest joc social i educatiu dels Guardians del Clima només cal registrar-se. Mitjançant aquest registre es pot guardar la partida i la puntació que s'obtén.
Tot clicant aquí (www.guardianesdelclima.com/gc/juego.aspx) podreu entrar a la pàgina principal, registrar-vos i jugar.

Tecnoautobiografia

A casa de tecnologies les justes i prou. No és que sigui un lema o una frase molt dita a casa meva, però és que és un tema que sempre ens ha fet molta mandra a tots. Segurament per la falta de recursos, perquè els pares eren totalment ignorants i analfabets pel que fa a la última moda tecnològica.

Les tecnologies més pràctiques han estat les més fàcils d'empassar, les que han costat més han sigut les d'entreteniment. No he crescut ni amb gameboy, ni nintendo, ni un sol joc d'ordinador, ni tampoc playstasion. De fet l'ordinador a casa no va arribar fins que jo ja havia de fer els 15 o 16 anys... Recordo algun "caxarro" molt vell i passat totalment de moda que algun cosí gran ens feia el "favor" de regalar-nos just abans d'anar-se'n a desfer definitivament. Eren unes gameboys de cartotxos grossos que s'introduïen a un aparellot del que en sortien dos cables de comandaments. Sobre les imatges i el so que sortien de la televisió... més val no parlar-ne.

M'he anat fent gran i els mòbils s'han volgut fer els protagonistes. No sé com ni per què però el cas és que els perdo tots, i no em duren. Ha arribat un moment però que els amics ja me'n fan conya, i més ara, que per Dèu, vaig amb dos mòbils, un de Movistar i un d'Orange.

Comencem!

El primer dia de la uni, al tercer any de carrera... Surrealista, m'ensenyen a fer anar les noves tecnologies!!!