Tecnoautobiografia

A casa de tecnologies les justes i prou. No és que sigui un lema o una frase molt dita a casa meva, però és que és un tema que sempre ens ha fet molta mandra a tots. Segurament per la falta de recursos, perquè els pares eren totalment ignorants i analfabets pel que fa a la última moda tecnològica.

Les tecnologies més pràctiques han estat les més fàcils d'empassar, les que han costat més han sigut les d'entreteniment. No he crescut ni amb gameboy, ni nintendo, ni un sol joc d'ordinador, ni tampoc playstasion. De fet l'ordinador a casa no va arribar fins que jo ja havia de fer els 15 o 16 anys... Recordo algun "caxarro" molt vell i passat totalment de moda que algun cosí gran ens feia el "favor" de regalar-nos just abans d'anar-se'n a desfer definitivament. Eren unes gameboys de cartotxos grossos que s'introduïen a un aparellot del que en sortien dos cables de comandaments. Sobre les imatges i el so que sortien de la televisió... més val no parlar-ne.

M'he anat fent gran i els mòbils s'han volgut fer els protagonistes. No sé com ni per què però el cas és que els perdo tots, i no em duren. Ha arribat un moment però que els amics ja me'n fan conya, i més ara, que per Dèu, vaig amb dos mòbils, un de Movistar i un d'Orange.