L'avaluació al final del semestre:

Estimats companys i companyes de les noves tecnologies...

No podria escriure que l’actualització d’aquest blog hagi estat un èxit ni tan sols una realitat. Ja es veu, hi ha el mínim del mínim, entregat, això sí, dins els plaços corresponents.

Què vaig pensar el primer dia de classe?

No m’ho podia creure: ens feien crear i tenir un blog per cadascú, cosa que considerava un joc o un entreteniment al qual jo no havia entrat mai per la pèrdua de temps que creia que comportava, i a demés, tenir-lo actualitzat i anar-hi penjant coses noves!

Ha arribat el moment de l'avaluació, i, finalment, el fet de crear el blog ho aprovo.

Ho aprovo perquè he entès la utilitat que pot tenir un bon bloc interessant, les funcions que se li poden donar i el suc que se’n pot treure.

Però... he estat incapaç de pensar durant la setmana en actualitzar-lo, és cert. No m’ho he cregut de veritat! No m’ha arribat com una obligació, i la cosa ha quedat així.

Ho sé, està sota els mínims.

L’assignatura en general... podria dir sense problemes que ha estat un vertader pal, que hem fet coses que no m’han agradat mai fer i que l’he trobada avorrida. Si ho hagués de dir ho diria, però la veritat és que no tot és tan negatiu!

Aquest món de les noves tecnologies no em fascina, ho reconec, però l’assignatura m’ha obligat a aprendre.

I aprendre sí que m’agrada, i almenys, de cares a la pràctica (cosa que en aquesta carrera és molt i molt car de trobar-t’hi) de cares a la pràctica he aprés un bon plec de coses.

I puc dir que les he aprés com s’han d’aprendre totes les coses d’aquest món: perdent-hi el meu temps i descobrint-ho per mi mateixa, per tal d’assumir l'objectiu que s'entreveu al final.

I això jo sí que ho valoro.

Tal i com estant pensades les pràctiques d’aquesta assignatura, la professora proposa, explica mínimament com funcionarà i després t’espaviles, tenint davant teu un ventall immens de possibilitats.

Aquest fet també fa treballar la creativitat, perquè la professora en cap moment ens ha delimitat extremadament els temes de les nostres pràctiques.

M’he espavilat i he descobert com funciona una càmera, i com es grava un vídeo. Com es volca i com s’edita i les mil i una opcions per fer-ho. Com es guarda.

I sobretot com ho farem per prevenir futurs problemes (aquest punt s’aconsegueix patint-los prèviament!!!)

Finalment, he descobert, de manera extremadament miraculosa, com es comença a construir una web. Aquesta ha estat una cosa que al fer-ho m’ha fet com sentir un orgull i una satisfacció cap a la meva genialitat...

No sóc tan inepte com em pensava!

Així doncs, jo no canviaria el mètode de la proposta de tres o quatre pràctiques durant el curs. Pràctiques allargades en el temps, això sí, perquè si no t’agobien molt i no trobes el temps material per organitzar-te. I poca teoria, la mínima. Perquè és una assignatura que si algun sentit ha de tenir és aprendre per un mateix a fer funcionar. Finalment, és imprescindible anar trobant aquesta vessant i utilitat educativa paral·lela que la professora ha anat mostrant.

Novus tecnulugerus, aquí acabo la meva avaluació de l’assignatura, posant-li un excel·lent perquè estic contenta de l’esforç i l’èxit final que hem tingut tots plegats.

I aquí un vídeo per totes i tots, a mi m'agrada molt!

...M'ho he cregut: tinc dots especials que no coneixia...

Que sigueu feliços i mengeu molts perdiços!!!!!!!!!!!